Veganitzant cançons infantils

Us explico una cosa que em fa gràcia compartir-vos: amb el Marcel, com moltes famílies amb els seus nadons i criatrues, fem jocs de falda i li canto cançons, o que recordo de quan era petita, o de noves que vaig aprenent amb els grups actuals, La Tresca i la Verdesca, la gent bonica de Teatre al Detall, grups com El Pot Petit, Ailas animació o Reggae per xics… Però què em passa? Que moltes cançons, especialment de les antigues (com les dels cassetes de La Pataqueta, PDI, 1986 i 1989) són molt especistes*!

No li vull cantar al Marcel ni “peix peixet de la canya al sarronet” ni “el lleó no fa por perquè sóc bon caçador”…! Em passava el mateix amb la cançó “Arri arri tatanet”, així que n’he veganitzat la lletra per no cantar normalitzant l’explotació de cavalls (fes servir les teves cames!!!), i tampoc anirem a comprar formatge de llet animal, així que li faig el mateix joc de falda però amb aquesta altra lletra, a veure què us sembla:

“Mira mira el cavallet,
junts anem al Poble Sec**,
comprarem un formatget
d’anacards
per sopar,
…i pel Marcel sí que n’hi haurà!”

Perquè la cançó original els diem als nens que per a ells no n’hi haurà?

* L’especisme és la discriminació de determinats animals en base a l’espècie a la qual pertanyen, i per tant tractar determinades espècies com a moralment més importants que altres en funció de decisions i interessos dels humans. Podeu picar el hashtag #especisme i trobareu info molt interessant!

** M’agradava el Poble Sec perquè rima igual que a “Sant Benet” i perquè hi ha el bar-llibreria vegà i feminista La Raposa, hi podríem comprar allà el formatget d’anacards! Ah, i amb el cavallet hi aniríem junts, de costat, no pas al seu damunt. L’única cosa que em grinyola és un pobre cavall a la ciutat de Barcelona, massa soroll, massa estrés! Petita llicència literària, doncs…

  • * * *

La imatge de la família amb una criatura que acompanya aquest post la poso amb el permís dels protagonistes, i ve del compte d’Instagram de la Fundació Miranda, un santuari de cavalls lliures, una fundació sense ànim de lucre que es dedica a tenir cura de cavalls al Pla de l’Orri, Serra del Catllaràs, a la comarca del Berguedà.

Inicialment va ser creada amb l’objectiu de recuperar cavalls que havien estat maltractats o abandonats i preservar la seva vida en llibertat i plenitud però actualment el projecte va molt més enllà de la recuperació dels cavalls i desenvolupa també una tasca social i cultural: els èquids viuen en llibertat i acompanyen en processos educatius i formatius a través de visites guiades i programes de voluntariat, alhora que contribueixen en gran part al desenvolupament emocional de persones a través de la teràpia amb animals. La fundació també treballa amb les persones, sobretot amb col·lectius vulnerables com a dones maltractades o menors amb problemes.Prop d’aquests cavalls, que són capaços de convertir la seva vida de sofriment i dolor en una altra plena, les persones que s’enfronten a dificultats vitals poden sentir una connexió profunda i reparadora.”

(Informació treta de la seva web, la viquipedia i la revista Cuerpo Mente).

Feu una ullada al seu projecte si no el coneixíeu!